Cita amb la vete: Aliments prohibits pels animals, mites i realitat (I). Xocolata i derivats

Cita amb la vete

De tots els ingressos hospitalaris per intoxicacions en animals de companyia als Estats Units (que és on hi ha més estudis), la majoria es produeixen per la ingestió de mata-rates, xocolata i medicaments, en aquest ordre. Altres són per anticongelant del cotxe, pesticides, plantes, i altres aliments destinats al consum humà.

Cita amb la vete: Aliments prohibits pels animals, mites i realitat (I). Xocolata i derivats

A aquestes alçades segurament tots coneixem la llista (més o menys llarga) d’aliments ‘prohibits’ pels animals. I si no la coneixem, aquí la tenim actualitzada:

• Xocolata, cafeïna i derivats
• Ceba i all
• Raïm i panses
• Alvocat
• Fruits secs
• Peles de patata
• Os de pressec
• Alcohol
• Xilitol
• Ossos
• Llet
• Panotxa de blat de moro
• Dolços

I podriem afegir-ne molts més, doncs com deia Paracels:

‘Res és verí, tot és verí. El secret rau en la dosi’.

Així doncs, els animals no haurien de menjar aquests aliments perquè els poden provocar problemes, però cal tenir criteri i saber en cada cas si una ingestió pot comportar efectes nocius i quins poden ser.

Cita amb la vete: Aliments prohibits pels animals, mites i realitat (I). Xocolata i derivats

Alguns aliments poden provocar només trastorns digestius mentre que d’altres poden provocar malalties greus, inclús la mort. En l’entrada d’avui i les següents donarem les bases per conèixer, amb raó de causa, quins aliments poden estar implicats en intoxicacions greus, i quins, sense ser tòxics, poden provocar problemes de salut.

1. Xocolata, cafeïna i altres metilxantines
Els principis tòxics de la xocolata són les metilxantines teobromina i cafeïna. La teobromina també és present al té, les begudes de cola i altres aliments.

Les intoxicacions per xocolata es produeixen sobretot durant les vacances i els dies festius, i els símptomes apareixen entre 6 i 12 hores després de la ingestió. Comencen per nàusees, vòmits i diarrea i els casos greus poden evolucionar a arritmies cardiaques i alteracions del sistema nerviós que poden arribar a ser mortals.

La xocolata és tòxica per a totes les espècies, sobre tot pels gossos petits, tot i que la dosi tòxica depèn d’algunes variables:
• El contingut de menjar a l’estòmac a l’hora d’ingerir la xocolata.
• La sensibilitat individual a la xocolata.
• El tipus de xocolata: la xocolata negra és més tòxica que la xocolata amb llet, i la xocolata blanca no presenta gaires problemes.

c0fec0d0922f11e1b10e123138105d6b_7

El contingut en metilxantines
La teobromina és el principal component tòxic de la xocolata i la seva concentració depèn de la qualitat de la xocolata: com més negra o rica en cacau sigui la xocolata, més perillosa és.

Perquè ens fem una idea de la magnitud:

Tipus de xocolata Quantitat de teobromina (per presa de 30 gr)
xocolata amargant artesanal 400-450 mg
xocolata negra 260 mg
xocolata amb llet 60 mg
xocolata blanca 1 mg

 

Hem de saber que la dosi tòxica en el gos és de 100-200 mg de teobromina per cada kg de pes. (Aquest quadre interactiu ens ofereix una interpretació molt gràfica).

El contingut en cafeïna de la xocolata és entre 3 i 10 vegades menor que el de teobromina, tot i així també contribueix als símptomes clínics de la intoxicació.

Les persones tenim capacitat per metabolitzar la teobromina i la cafeïna, però els animals les metabolitzen molt lentament i per això poden presentar signes d’intoxicació.

Cita amb la vete: Aliments prohibits pels animals, mites i realitat (I). Xocolata i derivats

Així, doncs, cal anar amb compte a l’hora de donar xocolata als nostres animals i és millor no deixar-ne al seu abast. Cal recordar que els efectes negatius depenen de la dosi, el tamany del gos i el tipus de xocolata.

M.Ángeles Martínez
Veterinària
www.mariangelesmartinez.com

Cita amb la vete: A la dutxa!

unnamed (36)Potser només pares atenció a la higiene del teu pelut quan comença a fer olor o quan t’esgarrapa amb les ungles? Cal saber que les mascotes tenen necessitats higièniques similars a les nostres: bany, raspallat (pèl i dents), tall d’ungles, higiene d’ulls i orelles. T’expliquem per què es important que atenguis aquestes necessitats, i avui ens centrarem en la cura de la pell i el pèl.

Com un pulmó

La pell és l’òrgan més gran del cos (representa entre 12-24% del pes de l’animal). Té funcions importants, de fet la Medicina Tradicional Xinesa considera la pell com un tercer pulmó: és la principal barrera de defensa de l’organisme i el protegeix enfront les agressions de l’entorn (raigs UV, vent, pluja, traumatismes, infeccions); transmet informació entre l’exterior i l’interior del cos (percepció sensorial, estímuls tèrmics, dolorosos); permet l’intercanvi de substàncies, filtra les toxines, regula la temperatura, també produeix pigments i vitamina D… Raons prou significatives com per mantenir la salut de la pell en condicions òptimes.

Duna

La Duna, fent un banyet a Urban Pets

És bàsic

Un raspallat freqüent, rentats periòdics i massatges vigorosos són bàsics per mantenir la salut del pèl i la pell. Aquestes rutines permeten retirar les escates de cèl.lules mortes (les cèl.lules cutànies es renoven cada 3-4 setmanes), afavorir la circulació sanguinia, mantenir una bona olor corporal i evitar infeccions.

Tenint en compte que la medicina natural considera l’animal en tot el seu conjunt (de forma holística) cal recordar que la salut de la pell també depèn dels òrgans digestius. Una alimentació saludable i rica en omega 3 mantindrà la correcta hidratació i elasticitat cutànies.

El xampú

Pel rentat cal utilitzar productes de qualitat, hipoal.lergènics, sense colorants ni altres additius innecessaris i formulats especialment per a mascotes (el pH de la seva pell és diferent del nostre, -i això inclou els nadons-). Són aconsellables els xampús a base de civada col.loïdal o Aloe vera, suaus i respectuosos amb la capa lipídica de la pell. Tot i que cada animal pot necessitar un producte específic en funció de la seva pell i les característiques del pèl.

Els banys es poden suplementar espraiant infusions herbàries. Les d’espígol, bardana i boixac són especialment útils per activar la circulació, millorar les picors i suavitzar la pell.

La freqüència

No cal rentar els gossos i els gats (o fins i tot les fures) amb la mateixa freqüència que ens dutxem nosaltres. A més, molts animals ja ténen cura ells mateixos de la seva higiene.

El Víctor de PositiveGos donant un banyet relaxant al Santito

El Víctor de PositiveGos donant un banyet relaxant al Santito

La freqüència dels banys depèn de cada situació: l’època de l’any, la raça de l’animal, l’estil de vida (si passa molt temps a l’exterior o s’està a casa), la llargada del pèl… Un gos urbanita pot necessitar un bany al mes (si té el pèl llarg) o tenir prou amb un bany cada 2-3 mesos (si té el pèl curt). Els gats de pèl curt generalment no cal rentar-los, els de pèl llarg es poden embrutar més fàcilment.

Per altra banda, abusar dels banys amb un xampú no adequat pot fer malbé la capa de greix que protegeix la pell i el pèl i reduir així la brillantor i la sedositat del pèl o facilitar l’aparició de determinades malalties. També pot reduir l’olor corporal de la mascota; cal recordar que el gos és un animal social, i anul.lar la seva olor individual i intransferible pot provocar dificultats en la comunicació.

La Vodka és més de bassals i de mar

La Vodka és més de bassals i de mar

Consell

Rentar la nostra mascota permet mantenir la salut de la pell. A més, pot ser una manera d’enfortir la nostra relació amb ella. Per fer l’experiència del bany més agradable podem:

  • Acostumar-la des de ben petita
  • Regular la temperatura de l’aigua de forma correcta (ha d’estar sobre els 39ºC)
  • Calmar-la amb paraules amables
  • No oblidar oferir-li premis en acabar el bany!
El Topo s'ho passa bé a Urban Pets!

El Topo s’ho passa bé a Urban Pets!

M.Ángeles Martínez

Veterinària

www.mariangelesmartinez.com