by UrbanPets - 12/06/201512/06/2015

Piu-piu, qui hi ha?

Fa uns dies a Urban Pets vam tenir un visitant d’excepció: un ocellet havia caigut del niu i un passejant el va portar a Urban Pets pensant que nosaltres sabríem què fer per ajudar-lo.

Al principi semblava aixafadet, però en qüestió d’hores es va espavilar, piulant tot eixerit. De totes formes, calia saber què havíem de fer amb ell i si corria algun perill la seva vida.

Després de diverses trucades, vam saber a través d’una empresa vinculada a l’Ajuntament de Barcelona, Biodivers, que es tractava d’una merla, que és una espècie protegida, i que probablement aquest pollet havia caigut del niu en un intent de començar a volar. Ens van indicar que havíem d’adreçar-nos als Agents Rurals per tal que un veterinari li pogués oferir unes primeres atencions i el preparés per a tornar-lo a introduir al seu entorn i a la vida en llibertat.

Són diversos els punts de recollida d’animals que els Agents Rurals tenen a la ciutat de Barcelona. Finalment vam contactar amb DACS Veterinaris, un d’aquests punts associats al programa de recuperació d’aquesta mena d’aus amb els Agents Rurals. Ens van dir que calia córrer, que els pollets de merla poden donar la impressió que estan bé fins que de sobte empitjoren amb rapidesa. Calia hidratar-lo amb suero fisiològic i examinar-lo bé.

Vam tancar la botiga per a portar-lo ràpidament a la consulta. Allà ja ens esperaven amb el suero a punt! Va ser una experiència molt enriquidora. A banda de conéixer aquests ocells, la satisfacció d’haver pogut ajudar un animal i de saber que a casa nostra hi ha aquests mecanismes de protecció de la fauna ens ha agradat molt.

Per cert, li vam posar nom i tot! Petita Merli, un plaer que hagis passat per les banyeres d’Urban Pets (encara que no t’hi hagis banyat). Esperem sentir-te cantar ben fort!

by UrbanPets - 27/06/2014

Històries d’amor Urban Pets: el Coulant, la Georgina i l’Stefano (i la Brownie Superstar)

El “perill” de fer-se voluntari d’una associació de protecció dels animals, com ho és SosGolden, és que un bon dia coneixes un pelut a qui t’han encomanat passejar, te n’enamores tan perdudament que no hi ha manera de treure’t de la ment la idea de compartir la teva vida amb ell i, per molta resistència que hi posis, tornes a casa amb un nou membre de la família. Això és justament el què els va passar a la Georgina i l’Stefano: una parella de Barcelona que van començar a col·laborar amb SosGolden, per omplir una mica el buit que els havia deixat la mort de la seva estimada Brownie al mes de març, i van viure un amor a primera vista amb un dels peluts de l’associació.

La Brownie era una bulldog anglesa Súperstar: amb caràcter, brutota, sincera, virtuosa de la pilota i molt estimada per tothom que, després de sis anys i mig amb la família, va morir prematurament i va deixar un enorme buit a casa seva.

La Georgina i l’Stefano, en ple dol, no es veien en cor d’adoptar un altre gos però sí que van decidir-se a oferir la seva ajuda a SosGolden. Allà, i a altres associacions, sempre hi falten mans, així que al mes de maig van començar la seva tasca com a “voluntaris passejadors” al refugi de Sos Golden. El primer dia van conèixer un labrador negre com el carbó, dolç, simpàtic, guapo!

Era una víctima de l’anomenat “efecte sobre stock“, que es produeix quan un criador té un “excedent de producte” i davant la impossibilitat de vendre’l, el deixa a una gossera.

Només veure’ls, aquell primer dia de voluntariat, el pelut va sortir de la seva caseta amb una gran alegria i va ser un amor a primera vista! Van estar pensant-hi molt però finalment no van poder resistir-se.

Dies abans de la seva arribada a casa, van venir a Urban Pets a comprar tot un pack “nou membre de la família”.

El Coulant, com l’han anomenat, ja forma part de les vides de la Georgina i l’Stefano… i d’Urban Pets! Una història d’amor d’una família moooooooooolt dolça!

Gràcies per deixar-nos formar una petita part de la nova vida del Coulant!

by UrbanPets - 20/03/201411/04/2014

Històries d’amor Urban Pets: La Miriam i el Rafa, el Dante i la Nana

“Tot va començar un fred matí de març del 2012, feia poc que ens havia deixat l’Scooby (després de 16 anys), i va aparèixer una boleta grisa perduda a un carrer d’Esplugues”. La història d’amor del Rafa i la Miriam amb el seu gatet Dante comença així.

El Dante: una boleta grisa enmig del carrer

Tenia 4 mesos, estava hipotèrmic, desnodrit, amb una ferida molt lletja a la pota i posteriorment van veure que també portava un tros de cua necrosat. Van passar-se un mes i mig entrant i sortint del veterinari però el Dante se’n va sortir!

Un cop assentats, van decidir que el Dante necessitava companyia felina i van contactar amb Montsegat. Allà va començar la seva segona història d’amor: “vam trobar la Nana, una gata espantada, de 5 anys, que feia dos dies que estava al centre. Els seus ulls verds ens van captivar i aquell mateix matí la vam portar cap a casa”.

“Al cap de pocs dies”, expliquen, “una matinada vam trobar la Nana mig inconscient. Ràpidament la vam portar a urgències i li van trobar Hemobartonella, un paràsit que es transmet a través de les puces i que trenca els glòbuls vermells”. Va ser un bon ensurt que per sort va solucionar-se amb medicació.

Tal com succeeix sovint en les cases on conviuen dos o més gats, va fer falta recórrer a l’ajut del Jordi Ferrés, l’Educador de Gats. El Dante és un gat ple d’energia que atabalava massa la delicada Nana. Amb uns quants consells del Jordi, la Miriam i el Rafa van aprendre que “calia donar-li molta marxa al Dante” i la convivència es va anar fent cada cop més agradable.

Posteriorment la Nana ha tingut algun problema més de salut, fruit de la seva vida al carrer: “una fractura del maluc mal soldada que no li permet fer caca amb facilitat i una gingivitis linfoplasmocitària. Actualment, gràcies a una bona alimentació natural i medicació, està molt bé i sobretot molt afectuosa, tant amb el Dante com amb nosaltres. Sembla com si t’agraís tot el que has fet per ella”.

I és que la Miriam i el Rafa han hagut de lluitar per tirar endavant aquesta família gatuna, però els compensa amb escreix quan arriben a casa i “et treuen un somriure”. Gràcies a ells, la Nana i el Dante són gats sans amb una vida per endavant, que tenen una família i l’escalfor d’una llar.

Per això, ens recalquen un missatge que des d’Urban Pets compartim al 100%: “Animem a tothom a adoptar, sobretot en aquestes dates, tenir un animal és una responsabilitat, i que si es vol assumir, s’adopti i es doni una oportunitat a milers de gats i gossos que ho necessiten, ells t’ho agrairan!”.

Molts gats com la Nana i el Dante no podrien sobreviure sense l’ajuda de les associacions que lluiten contra l’abandonament rescatant gats del carrer i oferint-los una nova vida i una llar. I molts gats no podrien tirar endavant sense persones com la Miriam i Rafa, que aconsegueixen superar totes les adversitats amb grans dosis de generositat i amor!

by UrbanPets - 14/02/201411/04/2014

Històries d’amor Urban Pets: La Kara i l’Eva

L'Eva i la Kara: una història d'amor per sempre! — L’Eva i la Kara: una història d’amor per sempre!

“La Kara va ser una gossa molt feliç” i en donem fe! Nosaltres vam tenir la immensa sort de poder conèixer-la i no ens va deixar indiferents. L’Eva, la seva companya humana, és una persona bonica, vital, xerraire i molt amiga dels seus amics i la Kara, com no podia ser d’una altra forma, tenia el mateix caràcter que ella: feien una parella única!

La Kara va arribar a casa l’Eva de molt cadelleta. Va ser la seva primera gossa i des del primer dia que va portar-se com un angelet, sempre als seus peus. “Vaig tenir molta sort perquè com a primera gossa va ser genial: mai no em va donar cap problema, no va trencar mai res, sempre es va portar bé… Però el millor de tot és que va ser una gossa molt feliç, un somni per a mi!”.

La Kara, dormint als peus de l'Eva — La Kara, dormint als peus de l’Eva

L’Eva treballa a l’empresa familiar i va poder emportar-se la Kara cada dia amb ella a la feina. “S’estava al meu costat, o marxava al seu aire a fer un petit volt per l’empresa”, explica l’Eva, “i tots els treballadors la consideràvem una més del nostre dia a dia. No va faltar ni un dia al tajo!”.

De fet, el nom de l’empresa, Import Kareva, és una barreja dels noms de totes dues, Kara i Eva, un homenatge que perdurarà per sempre, com el seu record. El més curiós, però, és que el pare de l’Eva sempre es referia a la Kara pel nom de “Xurri”. I la Kara només responia a aquest sobrenom si era ell qui la cridava!

La Kara, de cadelleta, amb el pare de l'Eva i la seva gossa, la Dakota — La Kara, de cadelleta, amb el pare de l’Eva i la seva gossa, la Dakota

Fa poc més d’un any, la Kara, ja amb 11 anys, va deixar l’Eva. Encara ara s’emociona quan hi pensa. Som molts els que l’enyorem. Va ser una gossa feliç, amb una vida plena, que va tenir la millor humana que podria haver tingut.

Ara l’Eva està moooolt ocupada amb la petita Vespa Dinamita, que fa honor al seu cognom, però això és una altra bonica història d’amor de la que ja us en parlarem! 😉

by UrbanPets - 30/11/201311/04/2014

Històries d’amor Urban Pets: Marisa i Duna

“La Duna m’ajuda a viure“, diu la Marisa. I és que des d’un dia 7 de setembre de fa una mica més de dos anys, la Marisa i la Duna només s’han separat una setmaneta, que la Marisa va marxar de vacances, i van enyorar-se tant que ja ha decidit que no farà més vacances sense ella.

Quan va néixer la Duna, la Marisa ja va enamorar-se d’aquella boleta blanca i negra que destacava d’entre la camada. Però asmàtica i acostumada a portar una vida molt activa i no parar mai a casa, va pensar que una gosseta la lligaria massa. Va aconseguir convèncer una neboda seva que l’adoptés, per així tenir-la d’alguna manera a la seva vida, però tres dies més tard, una al·lèrgia molt forta va fer desistir la família de l’adopció i la Marisa va acabar de decidir-se a quedar-se amb la Duna. En certa forma, la Duna i la Marisa estaven predestinades a estar juntes.

Des d’aleshores, on va la Marisa va la Duna. “Me l’emporto fins i tot a la perruqueria o a missa i ara m’he comprat la guia Barcelona con perro de SrPerro per a tenir localitzats tots els llocs on puc anar amb ella”. I en donem fe! La Marisa i la Duna estan sempre juntes, passejant pel barri, i no hi ha dia que la Duna no vulgui entrar a Urban Pets a saludar i fer una volteta per a tafanejar què hi ha de nou!

No sempre tot han estat tot flors i violes. Fa un temps, a la Duna la van haver d’operar d’una infecció a la matriu. Des d’aleshores està delicada del fetge i l’aparell digestiu. “Com jo!”, diu la Marisa, “els gossos s’assemblen als amos i ella i jo som calcades”.

“La meva vida ha tingut molts moments tristos, però ara, amb la Duna estic tranquil·la i feliç. Ella m’ho dóna tot. Cal dedicar-los molt de temps però compensa amb escreix. Dorm amb mi, em cuida quan estic malalta, està pendent de mi en tot moment i jo d’ella. És un amor”.

La Duna és una barreja de Bichon maltès i Bichon habanès. Té dos anyets i una mirada d’allò més expressiva i intel·ligent. I és la gossa més simpàtica i sociable del barri!